La Colònia Sedó, situada al terme municipal d’Esparreguera, al marge dret del riu Llobregat, es distingeix d’altres colònies tèxtils per les seves importants dimensions i per l’ús d’un sistema hidràulic que aprofita al màxim l’energia de l’aigua. 

La turbina, de 1.400 CV, que donava l’energia necessària a les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica, era la més gran construïda al nostre país. Realitzada totalment de ferro colat, les seves dimensions eren proporcionals al cabal i a la força del salt de l’aigua. 

Avui, a la sala de la turbina, es pot veure la maqueta de la colònia on s’explica la seva història a través d’un muntatge de llum i so, i la turbina, on dins el tub de conducció de l’aigua es projecta un audiovisual tridimensional. 

La visita es completa amb una explicació del sistema energètic que inclou el soterrani de la primera turbina. Un passeig per la colònia ens permetrà visitar: el salt de Broquetes, l’aqüeducte, la casa dels Sedó, l’església, les cases obreres, el teatre, l’escola i les xemeneies. Tots aquests elements permetran copsar la vida social i el procés productiu d’una colònia industrial. 

Context històric

La Colònia Sedó va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús, qui va construir, al costat d’un antic molí fariner ja existent conegut com a Can Broquetes, una fàbrica tèxtil que ben aviat va començar a créixer i a adoptar les característiques clàssiques d’una colònia industrial, fins a convertir-se, ja en ple segle XX, en una de les empreses més grans i importants de la història econòmica i industrial de Catalunya.

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el va substituir el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que va iniciar la construcció d’habitatges per als treballadors, va ampliar la fàbrica i va projectar diverses obres de desenvolupament i creixement —entre les quals la famosa resclosa del Cairat— que no va poder portar a terme a causa de la seva mort prematura. Va ser el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, qui va culminar el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom, qui va desenvolupar tot el procés de producció tèxtil (filats, teixits i acabats) i qui especialitzaria l’empresa en la fabricació de teixits de pana.

Al mateix temps, Antoni Sedó va engrandir la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), la colònia obrera va assolir el seu màxim creixement, però al mateix temps van començar a aparèixer els primers símptomes de crisi, que s’incrementarien a partir dels anys setanta. La greu crisi del sector tèxtil culminaria l’any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers.

Actualment, la Colònia Sedó s’ha convertit en un important polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats. En un d’aquests antics espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó.